Publication: El juicio inquisitorial de un noble cristiano viejo en la primera época de la Inquisición valenciana (1488).
Authors
Cruselles Gómez, Enrique
item.page.secondaryauthor
item.page.director
Publisher
Universidad de Murcia, Servicio de Publicaciones.
publication.page.editor
publication.page.department
DOI
https://doi.org/10.6018/medievalismo.693931
item.page.type
info:eu-repo/semantics/article
Description
Abstract
En el verano de 1488 era procesado en el tribunal inquisitorial de Valencia el aristócrata Lluís Lladró. Fue un juicio excepcional porque este noble descendía de un linaje preeminente de rancio abolengo y, aunque perteneciera a una rama colateral empobrecida, seguía exhibiendo la pureza cristiano vieja, y porque tuvo lugar en un periodo temprano cuando la Inquisición seguía obsesionada en su cruzada étnica, como confirma la proliferación de autos de fe en esas fechas. El análisis de testigos y del pliego de descargo evidencia que la denuncia fue, ante todo, un ajuste de cuentas organizado por sus enemigos que sedujo a los inquisidores en la medida que servía para limitar la tolerancia de la sociedad cristiana hacia el islam. Sin embargo, también constata la violencia cotidiana ejercida por el aristócrata con sus servidores e, incluso, con sus familiares, en una actitud desesperada por evitar la desaparición de su señorío.
Resum: L’estiu de 1488 el tribunal inquisitorial de València va processar l’aristòcrata Lluís Lladró. Va ser un judici excepcional perquè aquest noble descendia d’un llinatge preeminent d’antiga soca i, encara que pertanyia a una branca col·lateral empobrida, exhibia encara la puresa cristiana vella. També perquè va tindre lloc en un període primerenc en el qual la Inquisició encara estava obsessionada en la seua croada ètnica, com confirma la proliferació d’actes de fe al voltant d’eixes dates. L’anàlisi dels testi-monis i del plec de descàrrecs, evidencia que la denúncia va ser, abans de res, una revenja organitzada pels seus enemics que va seduir als inquisidors en la mesura que servia per a limitar la tolerància de la societat cristiana cap a l’islam. Tanmateix, el judici permet també constatar la violència exercida quotidianament per aquest aristòcrata devers els seus servidors i, fins i tot, els seus familiars, en una actitud desesperada per evitar la desaparició del seu senyoriu.
Abstract: In the summer of 1488, the aristocrat Lluís Lladró was tried before the Inquisition tribunal of Valencia. It was an exceptional trial because this nobleman descended from a preeminent lineage of ancient ancestry and, although belonging to an impoverished collateral branch, continued to exhibit the purity of the old Christian order. It also took place at an early period when the Inquisition was still obsessed with its ethnic crusade, as confirmed by the proliferation of public penances at the time being. The analysis of witnesses and the statement of defense shows that the accusation was, above all, a settling of scores organized by his enemies that seduced the inquisitors to the extent that it served to limit the tolerance of Christian society toward Islam. However, it also reveals the daily violence inflicted by the aristocrat on his servants and even his family, in a desperate attempt to prevent the disappearance of his lordship.
Resum: L’estiu de 1488 el tribunal inquisitorial de València va processar l’aristòcrata Lluís Lladró. Va ser un judici excepcional perquè aquest noble descendia d’un llinatge preeminent d’antiga soca i, encara que pertanyia a una branca col·lateral empobrida, exhibia encara la puresa cristiana vella. També perquè va tindre lloc en un període primerenc en el qual la Inquisició encara estava obsessionada en la seua croada ètnica, com confirma la proliferació d’actes de fe al voltant d’eixes dates. L’anàlisi dels testi-monis i del plec de descàrrecs, evidencia que la denúncia va ser, abans de res, una revenja organitzada pels seus enemics que va seduir als inquisidors en la mesura que servia per a limitar la tolerància de la societat cristiana cap a l’islam. Tanmateix, el judici permet també constatar la violència exercida quotidianament per aquest aristòcrata devers els seus servidors i, fins i tot, els seus familiars, en una actitud desesperada per evitar la desaparició del seu senyoriu.
Abstract: In the summer of 1488, the aristocrat Lluís Lladró was tried before the Inquisition tribunal of Valencia. It was an exceptional trial because this nobleman descended from a preeminent lineage of ancient ancestry and, although belonging to an impoverished collateral branch, continued to exhibit the purity of the old Christian order. It also took place at an early period when the Inquisition was still obsessed with its ethnic crusade, as confirmed by the proliferation of public penances at the time being. The analysis of witnesses and the statement of defense shows that the accusation was, above all, a settling of scores organized by his enemies that seduced the inquisitors to the extent that it served to limit the tolerance of Christian society toward Islam. However, it also reveals the daily violence inflicted by the aristocrat on his servants and even his family, in a desperate attempt to prevent the disappearance of his lordship.
publication.page.subject
Citation
Cruselles Gómez, E. (2025). El juicio inquisitorial de un noble cristiano viejo en la primera época de la Inquisición valenciana (1488). Medievalismo, 1(35), 185–212. https://doi.org/10.6018/medievalismo.693931
item.page.embargo
Collections
Ir a Estadísticas
Este ítem está sujeto a una licencia Creative Commons. http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/